dimarts, 18 de novembre del 2008

La prepotència

He descobert que un dels sentiments que em fan més ràbia és la prepotència. No suporto les persones que miren pel damunt de l'espatlla a la resta; em fan ràbia els que es creuen que en saben més que els altres, els que estan convençuts (tot i que mai ho diran, perquè no són prou valents) que la seva opinió és la única que es fonamenta en la veritat, perquè per aquestes persones de veritat només n'hi ha una i és la que ells coneixen. No aguanto la prepotència, i encara menys quan de vegades adopta una disfressa subtil, de falsa condescendència.Les persones que només veuen un camí -el seu- i que creuen que la resta del món erra de camí. Les que pensen, les que estan convençudes que la seva és la opció, la única, la que duu a aquell objectiu que, per descomptat, és al que tots haurien d'aspirar...mentre que la resta de persones pequen d'ignorància i d'escassa intel·ligència i visió...Hi ha persones que claven sense miraments els ganivets esmolats que són les seves opinions i no donen oportunitat a ningú...

Front aquest sentiment, l'empatia, la mirada dolça, l'abraçada generosa i la comprensió.

Conec persones pertanyents a ambdues ribes del riu...

divendres, 31 d’octubre del 2008

La vida

"Qui tot ho jutja fàcil, troba la vida difícil".

Lao Tse, filòsof xinès (segles VII-VI aC)

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Miracles

"Hi ha dues maneres de viure la vida. L'una és com si res no fóra un miracle. L'altra és com si tot fóra un miracle".

Albert Einstein, físic alemany (1879-1955)

divendres, 17 d’octubre del 2008

A la XXXX

XXXX plena de vida,
XXXX d’ulls plens de llum,
XXXX d’encisadors somriures,
XXXX de mans curulles de pau i d’amor,
XXXX de petons generosos,
XXXX d’abraçades fortes i properes,
XXXX estimada,

Ja saps que...

Sempre serem amb tu,
mai restaràs sola i
les nostres mans sempre t’estrenyeran fort,
la teva pau és la nostra pau,
els teus malsons són també els nostres,
les teves alegries ens pertanyen també,
els teus triomfs romanen amb nosaltres,
les teves penes dormen al nostre costat,
per sempre més et farem companyia
per aquest llaç tant invisible com indissoluble
que tanta gent anomena
AMOR.

T’estimem, ara i per sempre...PER MOLTS ANYS!!!

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Certeses

Quant donaria per abraçar-te i poder-te dir que ja està, que els problemes ja no hi són, que d'ara endavant pots tornar a confiar en el teu futur, en el teu camí...Desitjaria tant tenir una vareta màgica que et pugués retornar el somriure ple, l'alegria, la confiança que la cadena de mals moments ha arribat a la seva fi, que cap mal moment ja no es pot enllaçar amb cap altre mal moment més...Com quan érem nenes, voldria agafar-te la mà i començar a córrer...en aquell moment l'únic que ens preocupava era no estavallar-nos de nassos a terra entre un núvol de rialles. Com quan el sol lluïa i no havíem conegut els hospitals, els metges, les males notícies, els TACs, els bisturís, la fredor dels quiròfans, les corregudes a urgències...i el dolor que et travessa el pit i et trenca el cor de mig a mig. Crèiem saber que sempre seguiria igual, que el sol lluiria i que potser quan creixéssim no correríem juntes, però sí que aniríem agafades sempre de la mà. Com quan teníem la certesa que tot aniria bé. Quan crèiem que res fondria el nostre lligam, ple d'Amor.

Però aquesta última és la única certesa que hem pogut mantenir a través dels anys...

T'estimo tant...

dilluns, 13 d’octubre del 2008

La solitud

Per haver sovint dormit amb ma solitud
Jo me n'hi fet més que un amic
una dolça habitud

Com una ombra m'és fidel
no em deixa ni un segon
Em segueix a tot arreu
fins a la fi del món

No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud

Quan ella se'm fica al llit
es fa seus tots els llençols
I passem junts llargues nits
mirant-nos tots dos sols

I no sé fins a quin punt
durem la relació
Si farà que hi trobi gust
o que al final li digui no

No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud

Amb ella he après tant
que he plorat amargament
si algun cop l'he rebutjada
s'ha quedat amb mi igualment

I mal que triés l'amor
d'una altra cortesana
Ella serà fins a la mort
ma última companya

No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud

No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud

No, jo mai em trobo sol
amb la meva solitud

Roger Mas

Espanya

"Espanya és el resultat d'una expansió-subordinació, no el resultat de cap suma. Mai no hi ha hagut un pacte entre nacions iguals, ni veig com puga haver-n'hi en el futur".

Joan F. Mira (València 1939)

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Per no fer mal...

"Potser l'única manera que tindríem de no fer mal, un mal irreparable a les persones que ens volten, seria tractar d'esdevenir, encara que només fos per un moment, allò que elles són, mirar a través dels seus propis ulls la nostra realitat".

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona 1918-1991)

divendres, 3 d’octubre del 2008

Amor

L'Amor és el què compta...Malgrat que de vegades pesi, malgrat que de vegades esdevingui incomprensible, encara que a voltes caigui com una llosa...Ai las! què seria de mi, sense l'Amor? Crec que és l'únic que em sosté, que em manté en peu malgrat la merda que tot sovint m'envolta...Molt dolor i alhora molt, molt d'Amor...Que em demostra que no té fronteres, que continua tot i el camí ple de pedres, curull d'esvorancs...Crec que m'envolten els sentiments d'Amor, però com és que tot i així de vegades em sento miserablement sola?? Avui divendres, el meu estimat -molt- marit dormint com pot al sofà després d'una setmana de feina intensa, horrible...sento l'Amor des d'aquí. Ell dorm...

La malaltia, és això que em fa patir...la malaltia d'ells, em refereixo. He passat moments tant, tant durs...I de tot plegat només sé que l'Amor és el què compta. Avui plorem i riem...i demà no hi som. La Mort...perquè ens fa tanta por? potser promet un món millor... És perquè quan morim estem sols? Si algú ens agafés de la mà, tindríem tanta por?

Massa idees per un únic post!

Em fa ràbia que només m'inpirin els moments extrems...Però així és...després de certa edat, de certes situacions complicades...

Molt bona nit (si és que algú em sent...)

dilluns, 15 de setembre del 2008

Esperança

Malgrat que ara mateix aquestes paraules cauen al buit, volia expressar la por i l'esperança que ara sento...La tensió del dia abans d'una visita important al metge m'ennuega, m'ofega, m'atemoreix, m'enerva, em paralitza, m'emmudeix, m'impossibilita...Però també em fa créixer...

Desitgeu-nos sort!

dijous, 11 de setembre del 2008

Llunes i estels

"Els poetes són molt generosos. Enlloc de regalar diamants, regalen llunes i estels..."

Llorenç Villalonga (Palma 1897-1980)

dimarts, 9 de setembre del 2008

La ràbia

Avui és un d'aquells dies que em sento enfadada. Tota jo estic enfadada. Els meus gestos, les meves paraules, la meva mirada, en tots ells hi ha ràbia continguda. Sento ràbia, de vegades es concreta contra una persona determinada, d'altres contra mi, contra el món, contra la vida. Quan tinc moments d'aquests no hi veig, foteria un crit, començaria a córrer, m'escaparia a no sé on, fugiria uns dies i em prendria unes vacances de la vida...El pitjor és que en moments com aquest sóc capaç de ser profundament injusta, però no ho veig, no ho vull veure, m'encega la mala llet. Suposo que en el fons és el cansament, la pressió, la tristesa acumulada de mesos i mesos sencers i esgotadors, la incertesa, la por...En el fons és que s'apropa una altra visita al metge.

dilluns, 8 de setembre del 2008

La il·lusió

No és fantàstic veure la il·lusió als ulls d'algú a qui t'estimes? Quan veus la llum que il·lumina els seus ulls profunds...?Quan veus que creu en el seu futur després de caminar llargament dins la foscor i la tristesa? Quan la seva llum il·lumina també el teu dia i t'empeny a creure que potser sí -potser aquest cop sí- tot s'arranjarà? Quan aquesta llum és com una mà que t'estreny la teva ànima i notes com tu també hi comences a creure...

Començo aquest blog amb il·lusió!