dilluns, 15 de setembre del 2008

Esperança

Malgrat que ara mateix aquestes paraules cauen al buit, volia expressar la por i l'esperança que ara sento...La tensió del dia abans d'una visita important al metge m'ennuega, m'ofega, m'atemoreix, m'enerva, em paralitza, m'emmudeix, m'impossibilita...Però també em fa créixer...

Desitgeu-nos sort!

dijous, 11 de setembre del 2008

Llunes i estels

"Els poetes són molt generosos. Enlloc de regalar diamants, regalen llunes i estels..."

Llorenç Villalonga (Palma 1897-1980)

dimarts, 9 de setembre del 2008

La ràbia

Avui és un d'aquells dies que em sento enfadada. Tota jo estic enfadada. Els meus gestos, les meves paraules, la meva mirada, en tots ells hi ha ràbia continguda. Sento ràbia, de vegades es concreta contra una persona determinada, d'altres contra mi, contra el món, contra la vida. Quan tinc moments d'aquests no hi veig, foteria un crit, començaria a córrer, m'escaparia a no sé on, fugiria uns dies i em prendria unes vacances de la vida...El pitjor és que en moments com aquest sóc capaç de ser profundament injusta, però no ho veig, no ho vull veure, m'encega la mala llet. Suposo que en el fons és el cansament, la pressió, la tristesa acumulada de mesos i mesos sencers i esgotadors, la incertesa, la por...En el fons és que s'apropa una altra visita al metge.

dilluns, 8 de setembre del 2008

La il·lusió

No és fantàstic veure la il·lusió als ulls d'algú a qui t'estimes? Quan veus la llum que il·lumina els seus ulls profunds...?Quan veus que creu en el seu futur després de caminar llargament dins la foscor i la tristesa? Quan la seva llum il·lumina també el teu dia i t'empeny a creure que potser sí -potser aquest cop sí- tot s'arranjarà? Quan aquesta llum és com una mà que t'estreny la teva ànima i notes com tu també hi comences a creure...

Començo aquest blog amb il·lusió!