La ràbia

Avui és un d'aquells dies que em sento enfadada. Tota jo estic enfadada. Els meus gestos, les meves paraules, la meva mirada, en tots ells hi ha ràbia continguda. Sento ràbia, de vegades es concreta contra una persona determinada, d'altres contra mi, contra el món, contra la vida. Quan tinc moments d'aquests no hi veig, foteria un crit, començaria a córrer, m'escaparia a no sé on, fugiria uns dies i em prendria unes vacances de la vida...El pitjor és que en moments com aquest sóc capaç de ser profundament injusta, però no ho veig, no ho vull veure, m'encega la mala llet. Suposo que en el fons és el cansament, la pressió, la tristesa acumulada de mesos i mesos sencers i esgotadors, la incertesa, la por...En el fons és que s'apropa una altra visita al metge.