tag:blogger.com,1999:blog-79218924830051420662024-03-13T04:40:24.018-07:00Índia"Massa enyor. T'ennuegues
amb l'escreix de paraules.
No et deturis. Camina
sota la pluja. Perd-te
pels carrers. No t'espanti
la solitud ni et giris,
poruc, a mirar enrere".Índiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.comBlogger16125tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-3876178153028922262009-10-02T13:12:00.000-07:002009-10-02T13:22:18.977-07:00Els falangistes agraïtsFeia molt, molt temps que no escrivia...però trobo que la ocasió s'ho mereix, oi?? És el què han repartit els amics falangistes per tot el poble d'Arenys de Munt!<br /><br />(Disculpeu la mala qualitat de l'escanejat...Si premeu al damunt de la imatge en principi s'ha d'ampliar i convertir-se en legible)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw-XHPPaUXQJ7wmpE_Uvi9y5KL5q0c3GruX1b4k0US-ZAPfyUNenLccZGCKMXlF_I7ztmGQObp897jjplic5qeb-7z1iVSEDjv0QPtuIT9FhdvqPWSkW2S3wF4v2-IK0uwxc0f33wuS2k/s1600-h/An%C3%B2nim.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5388098367993257394" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 230px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw-XHPPaUXQJ7wmpE_Uvi9y5KL5q0c3GruX1b4k0US-ZAPfyUNenLccZGCKMXlF_I7ztmGQObp897jjplic5qeb-7z1iVSEDjv0QPtuIT9FhdvqPWSkW2S3wF4v2-IK0uwxc0f33wuS2k/s320/An%C3%B2nim.jpg" border="0" /></a>Índiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-1972464562305614312009-01-23T00:43:00.000-08:002009-01-25T04:16:24.071-08:00Ens en sortim!Captatio benevolentiae<br /><br />Provem d’encaixar en escenes boniques,<br />en ports de diumenge farcits de gavines,<br />en grans sobretaules on els avis canten,<br />en nits vora el foc abraçats a una manta.<br /><br />Es tracta de ser els simpàtics del barri,<br />els que ballen i ballen fins que els músics parin,<br />irrompre arrogants lluint les millors gales<br />amb discos, amb dones, amb feines estables.<br /><br />I a vegades ens en sortim.<br />I a vegades ens en sortim.<br />I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens sortim.<br />I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens sortim.<br /><br />Busquem quedar bé en el retaule magnífic<br />dels que van pel món amb posat monolític<br />i afronten la vida mirant-la a la cara<br />i un dia, contents, compren flors a sa mare.<br /><br />Intentem trempejar per ser persones dignes,<br />el pare modèlic que volen les filles,<br />el de la veu greu, el de la mà forta<br />que paga un vermut i que arregla una porta.<br /><br />I després tancar els ulls i sentir el món en calma,<br />hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre,<br />havent enllestit un gran epitafi<br />que arranqui somriures a tots els que passin.<br /><br />I a vegades ens en sortim.<br />I a vegades ens en sortim.<br />I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens sortim.<br />I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens sortim.<br /><br />I a vegades ens en sortim.<br />I a vegades ens en sortim.<br />I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens sortim.<br />I a vegades ens baixa la verge i de sobte ens revela que ens sortim.<br />I a vegades contra tot pronòstic<br />una gran bestiesa capgira el que crèiem lògic<br />tot fent evident que per un moment ens en sortim.<br /><br />ManelÍndiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-42358073681748193672009-01-14T00:04:00.000-08:002009-01-14T00:21:27.782-08:00Després de les vacances...Després d'un llarg, intens, relaxant i fantàstic mes de vacances, quan els dies tornaven a semblar de colors i en els que començava a tornar a creure (i sense esforç!) que el nou any que s'apropava ens portaria dies de tranquil·litat, moments de nervis i inclòs alguns moments de felicitat...Tornen els dies grisos. Quan s'apropen dies de visita i veig als meus pares patir, glaçats de la por, arrossegats per aquesta pena que només un pare i una mare pot descriure...I sobretot, veure-la a Ella...Em costa tantíssim no deixar-me arrossegar també per la pena, la tristesa, el pànic, em costa increïblement aconseguir que no m'afecti, que em vegin segura, optimista.<br /><br />Tornen aquells sentiments que he cregut definitivament enterrats durant tot aquest mes...la ràbia, la por i les ganes de cridar i cridar i córrer i córrer fins que mai més hagi d'encarar-me amb aquesta història...I l'haver de dissimular tot sovint perquè la gent del teu entorn, qui coneix la història, no et miri amb cara de circumstàncies (pobreta, pobreta) o bé amb cara d'alliçonador/a professional (sigues valenta, així és la vida). I els qui no la coneixen, toca dissimular, fer veure que la vida et va fantàsticament bé, que aquests rumors que han sentit són del tot infundats...I jo, sempre, sempre, mirant-me'ls desafiant (pregunta'm alguna cosa si tens nassos).<br /><br />Deu ser la ràbia que us deia, que no em permet tolerar massa coses en segons quins dies, en segons quines èpoques.<br /><br />Odio l'hospital, les seves grans parets verdes, les cares de malaltia, d'impotència, aquells nervis a la sala d'espera...(també hi ha cares d'esperança i inclòs d'il·lusió, però la ràbia d'avui no m'ho permet reconèixer-ho massa). Aquella por, en que una única frase pronunciada per una senyora vestida amb una bata blanca pot precipitar-nos a tots al malson, al buit...<br /><br />Com diu la cançó, cal tornar a ser valents. Torna la lluita.<br /><br />Guanyarem...Índiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-73667144593782914142008-11-18T04:55:00.000-08:002008-11-18T05:07:04.644-08:00La prepotènciaHe descobert que un dels sentiments que em fan més ràbia és la prepotència. No suporto les persones que miren pel damunt de l'espatlla a la resta; em fan ràbia els que es creuen que en saben més que els altres, els que estan convençuts (tot i que mai ho diran, perquè no són prou valents) que la seva opinió és la única que es fonamenta en la veritat, perquè per aquestes persones de veritat només n'hi ha una i és la que ells coneixen. No aguanto la prepotència, i encara menys quan de vegades adopta una disfressa subtil, de falsa condescendència.Les persones que només veuen un camí -el seu- i que creuen que la resta del món erra de camí. Les que pensen, les que estan convençudes que la seva és la opció, la única, la que duu a aquell objectiu que, per descomptat, és al que tots haurien d'aspirar...mentre que la resta de persones pequen d'ignorància i d'escassa intel·ligència i visió...Hi ha persones que claven sense miraments els ganivets esmolats que són les seves opinions i no donen oportunitat a ningú...<br /><br />Front aquest sentiment, l'empatia, la mirada dolça, l'abraçada generosa i la comprensió.<br /><br />Conec persones pertanyents a ambdues ribes del riu...Índiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-30883905877446664392008-10-31T00:31:00.000-07:002008-10-31T00:32:16.851-07:00La vida"Qui tot ho jutja fàcil, troba la vida difícil".<br /><br />Lao Tse, filòsof xinès (segles VII-VI aC)Índiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-74822901067071241092008-10-20T23:57:00.001-07:002009-01-14T06:42:29.861-08:00Miracles"Hi ha dues maneres de viure la vida. L'una és com si res no fóra un miracle. L'altra és com si tot fóra un miracle".<br /><br />Albert Einstein, físic alemany (1879-1955)Índiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-22788087441237293222008-10-17T02:54:00.000-07:002008-10-17T02:55:25.300-07:00A la XXXXXXXX plena de vida,<br />XXXX d’ulls plens de llum,<br />XXXX d’encisadors somriures,<br />XXXX de mans curulles de pau i d’amor,<br />XXXX de petons generosos,<br />XXXX d’abraçades fortes i properes,<br />XXXX estimada,<br /><br />Ja saps que...<br /><br />Sempre serem amb tu,<br />mai restaràs sola i<br />les nostres mans sempre t’estrenyeran fort,<br />la teva pau és la nostra pau,<br />els teus malsons són també els nostres,<br />les teves alegries ens pertanyen també,<br />els teus triomfs romanen amb nosaltres,<br />les teves penes dormen al nostre costat,<br />per sempre més et farem companyia<br />per aquest llaç tant invisible com indissoluble<br />que tanta gent anomena<br />AMOR.<br /><br />T’estimem, ara i per sempre...PER MOLTS ANYS!!!Índiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-46954669001438366062008-10-14T10:15:00.000-07:002008-10-15T09:48:42.468-07:00CertesesQuant donaria per abraçar-te i poder-te dir que ja està, que els problemes ja no hi són, que d'ara endavant pots tornar a confiar en el teu futur, en el teu camí...Desitjaria tant tenir una vareta màgica que et pugués retornar el somriure ple, l'alegria, la confiança que la cadena de mals moments ha arribat a la seva fi, que cap mal moment ja no es pot enllaçar amb cap altre mal moment més...Com quan érem nenes, voldria agafar-te la mà i començar a córrer...en aquell moment l'únic que ens preocupava era no estavallar-nos de nassos a terra entre un núvol de rialles. Com quan el sol lluïa i no havíem conegut els hospitals, els metges, les males notícies, els TACs, els bisturís, la fredor dels quiròfans, les corregudes a urgències...i el dolor que et travessa el pit i et trenca el cor de mig a mig. Crèiem saber que sempre seguiria igual, que el sol lluiria i que potser quan creixéssim no correríem juntes, però sí que aniríem agafades sempre de la mà. Com quan teníem la certesa que tot aniria bé. Quan crèiem que res fondria el nostre lligam, ple d'Amor.<br /><br />Però aquesta última és la única certesa que hem pogut mantenir a través dels anys...<br /><br />T'estimo tant...Índiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-75686960513472440072008-10-13T07:07:00.000-07:002008-10-13T07:11:30.572-07:00La solitudPer haver sovint dormit amb ma solitud<br />Jo me n'hi fet més que un amic<br />una dolça habitud<br /><br />Com una ombra m'és fidel<br />no em deixa ni un segon<br />Em segueix a tot arreu<br />fins a la fi del món<br /><br />No, jo mai no em trobo sol<br />amb la meva solitud<br /><br />Quan ella se'm fica al llit<br />es fa seus tots els llençols<br />I passem junts llargues nits<br />mirant-nos tots dos sols<br /><br />I no sé fins a quin punt<br />durem la relació<br />Si farà que hi trobi gust<br />o que al final li digui no<br /><br />No, jo mai no em trobo sol<br />amb la meva solitud<br /><br />Amb ella he après tant<br />que he plorat amargament<br />si algun cop l'he rebutjada<br />s'ha quedat amb mi igualment<br /><br />I mal que triés l'amor<br />d'una altra cortesana<br />Ella serà fins a la mort<br />ma última companya<br /><br />No, jo mai no em trobo sol<br />amb la meva solitud<br /><br />No, jo mai no em trobo sol<br />amb la meva solitud<br /><br />No, jo mai em trobo sol<br />amb la meva solitud<br /><br />Roger MasÍndiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-12734937993087675452008-10-13T01:06:00.000-07:002008-10-13T07:11:50.020-07:00Espanya"Espanya és el resultat d'una expansió-subordinació, no el resultat de cap suma. Mai no hi ha hagut un pacte entre nacions iguals, ni veig com puga haver-n'hi en el futur".<br /><br />Joan F. Mira (València 1939)Índiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-68965249874126524792008-10-08T00:48:00.001-07:002008-10-13T07:16:37.826-07:00Per no fer mal..."Potser l'única manera que tindríem de no fer mal, un mal irreparable a les persones que ens volten, seria tractar d'esdevenir, encara que només fos per un moment, allò que elles són, mirar a través dels seus propis ulls la nostra realitat".<br /><br />Maria Aurèlia Capmany (Barcelona 1918-1991)Índiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-49285657580366753462008-10-03T15:31:00.000-07:002008-10-04T10:34:18.398-07:00AmorL'Amor és el què compta...Malgrat que de vegades pesi, malgrat que de vegades esdevingui incomprensible, encara que a voltes caigui com una llosa...Ai las! què seria de mi, sense l'Amor? Crec que és l'únic que em sosté, que em manté en peu malgrat la merda que tot sovint m'envolta...Molt dolor i alhora molt, molt d'Amor...Que em demostra que no té fronteres, que continua tot i el camí ple de pedres, curull d'esvorancs...Crec que m'envolten els sentiments d'Amor, però com és que tot i així de vegades em sento miserablement sola?? Avui divendres, el meu estimat -molt- marit dormint com pot al sofà després d'una setmana de feina intensa, horrible...sento l'Amor des d'aquí. Ell dorm...<br /><br />La malaltia, és això que em fa patir...la malaltia d'ells, em refereixo. He passat moments tant, tant durs...I de tot plegat només sé que l'Amor és el què compta. Avui plorem i riem...i demà no hi som. La Mort...perquè ens fa tanta por? potser promet un món millor... És perquè quan morim estem sols? Si algú ens agafés de la mà, tindríem tanta por?<br /><br />Massa idees per un únic post!<br /><br />Em fa ràbia que només m'inpirin els moments extrems...Però així és...després de certa edat, de certes situacions complicades...<br /><br />Molt bona nit (si és que algú em sent...)Índiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-60574180354213531182008-09-15T10:52:00.000-07:002008-09-15T10:56:14.494-07:00EsperançaMalgrat que ara mateix aquestes paraules cauen al buit, volia expressar la por i l'esperança que ara sento...La tensió del dia abans d'una visita important al metge m'ennuega, m'ofega, m'atemoreix, m'enerva, em paralitza, m'emmudeix, m'impossibilita...Però també em fa créixer...<br /><br />Desitgeu-nos sort!Índiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-81591662889266945102008-09-11T23:12:00.000-07:002008-09-25T01:46:34.238-07:00Llunes i estels"Els poetes són molt generosos. Enlloc de regalar diamants, regalen llunes i estels..."<br /><br />Llorenç Villalonga (Palma 1897-1980)Índiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-57541553529096711302008-09-09T12:46:00.000-07:002008-09-09T12:53:30.096-07:00La ràbiaAvui és un d'aquells dies que em sento enfadada. Tota jo estic enfadada. Els meus gestos, les meves paraules, la meva mirada, en tots ells hi ha ràbia continguda. Sento ràbia, de vegades es concreta contra una persona determinada, d'altres contra mi, contra el món, contra la vida. Quan tinc moments d'aquests no hi veig, foteria un crit, començaria a córrer, m'escaparia a no sé on, fugiria uns dies i em prendria unes vacances de la vida...El pitjor és que en moments com aquest sóc capaç de ser profundament injusta, però no ho veig, no ho vull veure, m'encega la mala llet. Suposo que en el fons és el cansament, la pressió, la tristesa acumulada de mesos i mesos sencers i esgotadors, la incertesa, la por...En el fons és que s'apropa una altra visita al metge.Índiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7921892483005142066.post-30585922155741471022008-09-08T07:10:00.000-07:002008-09-08T07:22:20.967-07:00La il·lusióNo és fantàstic veure la il·lusió als ulls d'algú a qui t'estimes? Quan veus la llum que il·lumina els seus ulls profunds...?Quan veus que creu en el seu futur després de caminar llargament dins la foscor i la tristesa? Quan la seva llum il·lumina també el teu dia i t'empeny a creure que potser sí -potser aquest cop sí- tot s'arranjarà? Quan aquesta llum és com una mà que t'estreny la teva ànima i notes com tu també hi comences a creure...<br /><br />Començo aquest blog amb il·lusió!Índiahttp://www.blogger.com/profile/03080814881170851523noreply@blogger.com2