Certeses

Quant donaria per abraçar-te i poder-te dir que ja està, que els problemes ja no hi són, que d'ara endavant pots tornar a confiar en el teu futur, en el teu camí...Desitjaria tant tenir una vareta màgica que et pugués retornar el somriure ple, l'alegria, la confiança que la cadena de mals moments ha arribat a la seva fi, que cap mal moment ja no es pot enllaçar amb cap altre mal moment més...Com quan érem nenes, voldria agafar-te la mà i començar a córrer...en aquell moment l'únic que ens preocupava era no estavallar-nos de nassos a terra entre un núvol de rialles. Com quan el sol lluïa i no havíem conegut els hospitals, els metges, les males notícies, els TACs, els bisturís, la fredor dels quiròfans, les corregudes a urgències...i el dolor que et travessa el pit i et trenca el cor de mig a mig. Crèiem saber que sempre seguiria igual, que el sol lluiria i que potser quan creixéssim no correríem juntes, però sí que aniríem agafades sempre de la mà. Com quan teníem la certesa que tot aniria bé. Quan crèiem que res fondria el nostre lligam, ple d'Amor.

Però aquesta última és la única certesa que hem pogut mantenir a través dels anys...

T'estimo tant...