L'Amor és el què compta...Malgrat que de vegades pesi, malgrat que de vegades esdevingui incomprensible, encara que a voltes caigui com una llosa...Ai las! què seria de mi, sense l'Amor? Crec que és l'únic que em sosté, que em manté en peu malgrat la merda que tot sovint m'envolta...Molt dolor i alhora molt, molt d'Amor...Que em demostra que no té fronteres, que continua tot i el camí ple de pedres, curull d'esvorancs...Crec que m'envolten els sentiments d'Amor, però com és que tot i així de vegades em sento miserablement sola?? Avui divendres, el meu estimat -molt- marit dormint com pot al sofà després d'una setmana de feina intensa, horrible...sento l'Amor des d'aquí. Ell dorm...
La malaltia, és això que em fa patir...la malaltia d'ells, em refereixo. He passat moments tant, tant durs...I de tot plegat només sé que l'Amor és el què compta. Avui plorem i riem...i demà no hi som. La Mort...perquè ens fa tanta por? potser promet un món millor... És perquè quan morim estem sols? Si algú ens agafés de la mà, tindríem tanta por?
Massa idees per un únic post!
Em fa ràbia que només m'inpirin els moments extrems...Però així és...després de certa edat, de certes situacions complicades...
Molt bona nit (si és que algú em sent...)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Hola índia!
Jo si t'he sentit. Un escrit preciós, ostres m'ha fet mal i tot llegir-lo perquè noto que pateixes.
Marxo aquest cap de setmana, però quan torni et tornaré a visitar i llegiré els teus post anteriors.
Ens anem veient...ja veuras que junts, amb tots els blocaires, el camí serà més fàcil. Parlar ajuda molt. A mi m'ha anat molt bé
Una abraçada i ens veiem!!!!!!
Ahh India el teu escrit és sensacional, ple de sentiment, L'amor és la única salvació, sense amor no sóm res. Que tinguis un bon cap de setmana..saludus
Molta sort i molt d'amor.
Ànims!
Hola Índia!
També jo t'he sentit. Tot és més fàcil de suportar si tens Amor.
Ànims i bon cap de setmana!!
Moltíssimes gràcies a tots per "respondre" al meu escrit!
És cert, l'únic que importa, l'únic que ens fa resistir, l'únic que ens fa mantenir l'esperança és l'amor...
Bona setmana a tots!
Doncs sí, l'únic que compta és l'amor (en el seu significat més ple, amb TOT el que comporta i malgrat tot el comporti...) Sovint, quan em sento perduda, recordo unes paraules amigues: "l'amor existeix, no ho dubtis mai... perquè si no, res val la pena!" . Ho sé, hi confio, vull creure i hi crec ... "presiento que tú estás en esa estrella..."
Publica un comentari a l'entrada