Captatio benevolentiae
Provem d’encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits vora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin,
irrompre arrogants lluint les millors gales
amb discos, amb dones, amb feines estables.
I a vegades ens en sortim.
I a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens sortim.
I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens sortim.
Busquem quedar bé en el retaule magnífic
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia, contents, compren flors a sa mare.
Intentem trempejar per ser persones dignes,
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta
que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma,
hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre,
havent enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.
I a vegades ens en sortim.
I a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens sortim.
I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens sortim.
I a vegades ens en sortim.
I a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens sortim.
I a vegades ens baixa la verge i de sobte ens revela que ens sortim.
I a vegades contra tot pronòstic
una gran bestiesa capgira el que crèiem lògic
tot fent evident que per un moment ens en sortim.
Manel
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Uo, molt bona aquesta cançó dels Manel! Tot just fa dues setmanes em vaig comprar el cd. I saps què? En veure el títol del teu post automàticament he pensat en la cançó, sense saber encara que la cançó era l'escrit.
Una abraçaca! I com no... ens en sortim!
No coneixia aquesta cançó i m'ha encantat! Endavant i no et rendeixis tu tampoc... ens en sortim! Petó
És un bon himne.
Publica un comentari a l'entrada