He descobert que un dels sentiments que em fan més ràbia és la prepotència. No suporto les persones que miren pel damunt de l'espatlla a la resta; em fan ràbia els que es creuen que en saben més que els altres, els que estan convençuts (tot i que mai ho diran, perquè no són prou valents) que la seva opinió és la única que es fonamenta en la veritat, perquè per aquestes persones de veritat només n'hi ha una i és la que ells coneixen. No aguanto la prepotència, i encara menys quan de vegades adopta una disfressa subtil, de falsa condescendència.Les persones que només veuen un camí -el seu- i que creuen que la resta del món erra de camí. Les que pensen, les que estan convençudes que la seva és la opció, la única, la que duu a aquell objectiu que, per descomptat, és al que tots haurien d'aspirar...mentre que la resta de persones pequen d'ignorància i d'escassa intel·ligència i visió...Hi ha persones que claven sense miraments els ganivets esmolats que són les seves opinions i no donen oportunitat a ningú...
Front aquest sentiment, l'empatia, la mirada dolça, l'abraçada generosa i la comprensió.
Conec persones pertanyents a ambdues ribes del riu...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Sembla que t'has trobat recentment amb algú que compleix amb les característiques que has donat, oi?
No et cabreges o seràs tu una de les seues víctimes.
La prepotència de l'imbècil és fa difícil de païr. L'imbècil és qui pensa que només hi ha una veritat i que aquesta és la que ell pregona.Després tenim al prepotent que sap fer una cosa molt bé i mira als seus contrincants per sobre l'espatlla.A mi tampoc m'agrada la prepotència i crec que aquesta prepotència amaga molta inseguretat i debilitat...en fi com diu el Miquelet si és algú pròxim no hi facis mala sang..saludus India i ja feia temps que no et llegia..una abraçada.
Gràcies a tots dos pels vostres comentaris! I permeteu-me dir que teniu raó...Veig que se m'ha vist molt el llautó! Una abraçada als dos!
Publica un comentari a l'entrada