dimecres, 14 de gener del 2009

Després de les vacances...

Després d'un llarg, intens, relaxant i fantàstic mes de vacances, quan els dies tornaven a semblar de colors i en els que començava a tornar a creure (i sense esforç!) que el nou any que s'apropava ens portaria dies de tranquil·litat, moments de nervis i inclòs alguns moments de felicitat...Tornen els dies grisos. Quan s'apropen dies de visita i veig als meus pares patir, glaçats de la por, arrossegats per aquesta pena que només un pare i una mare pot descriure...I sobretot, veure-la a Ella...Em costa tantíssim no deixar-me arrossegar també per la pena, la tristesa, el pànic, em costa increïblement aconseguir que no m'afecti, que em vegin segura, optimista.

Tornen aquells sentiments que he cregut definitivament enterrats durant tot aquest mes...la ràbia, la por i les ganes de cridar i cridar i córrer i córrer fins que mai més hagi d'encarar-me amb aquesta història...I l'haver de dissimular tot sovint perquè la gent del teu entorn, qui coneix la història, no et miri amb cara de circumstàncies (pobreta, pobreta) o bé amb cara d'alliçonador/a professional (sigues valenta, així és la vida). I els qui no la coneixen, toca dissimular, fer veure que la vida et va fantàsticament bé, que aquests rumors que han sentit són del tot infundats...I jo, sempre, sempre, mirant-me'ls desafiant (pregunta'm alguna cosa si tens nassos).

Deu ser la ràbia que us deia, que no em permet tolerar massa coses en segons quins dies, en segons quines èpoques.

Odio l'hospital, les seves grans parets verdes, les cares de malaltia, d'impotència, aquells nervis a la sala d'espera...(també hi ha cares d'esperança i inclòs d'il·lusió, però la ràbia d'avui no m'ho permet reconèixer-ho massa). Aquella por, en que una única frase pronunciada per una senyora vestida amb una bata blanca pot precipitar-nos a tots al malson, al buit...

Com diu la cançó, cal tornar a ser valents. Torna la lluita.

Guanyarem...

3 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Oh i tant que guanyarem!

Índia ha dit...

Gràcies, home del sac! M'has fet somriure!

Noctas ha dit...

Com deia Joh Waine ESPERAREM I GUANYAREM...saludus campeona i me n'alegro que hagis tornat a escriure...